La reforma laboral aposta clarament per la contractació indefinida i contempla només dos tipus de contractació de duració determinada: per circumstàncies de la producció i per substitució de la persona treballadora. El contracte fix discontinu es promou i s’amplia. Aquests canvis difícilment poden aplicar-se al sector artístic.

El dia 30 de desembre de 2021 es va publicar al BOE el Reial Decret-llei 32/2021 de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l‘estabilitat en el treball ila transformació del mercat de treball que, entre altres qüestions, modificava les modalitats contractuals, establia nous mecanismes de flexibilitat i reprenia la ultraactivitat dels convenis col·lectius.

La nova norma, a excepció dels nous contractes temporals i dels seus límits de duració, va entrar en vigor el 31 de desembre passat, un dia després que es publiqués al BOE. Recentment aquesta norma ha estat convalidada al Congrés dels Diputats. A partir del 30 de març de 2022 entraran en vigor les noves normes de contractació laboral.

La nova normativa ha modificat, entre altres aspectes:

1. El Text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors: arts.11, 12.2, 12.3, 15, 16, 42, 47, 47 bis, 49.1, 84.2, 86, DDAA 15ª, 16ª, 20ª, 21ª, 24ª, 25ª, 26ª i 27ª;
2. El Text refós de la Llei de la Seguretat Social: arts.151, 153 bis, 267.1, 273.2, DDAA 39ª, 40ª, 41ª, 42ª y 43ª.

Els canvis més rellevants afecten:

1. la contractació de duració determinada i els contractes fixos discontinus,
2. la modificació del sistema de cotització addicional pels contractes temporals que passa de penalitzar només les contractacions inferiors a 5 dies a aplicar-se ara a tots els contractes inferiors a 30 dies, i
3. la ultraactivitat dels convenis.

En aquesta circular informativa abordarem els dos primers aspectes rellevants de la reforma. El tercer serà motiu d’una altra circular informativa que properament us enviarem.

CONTRACTACIÓ: El contracte de treball es presumeix concertat per temps indefinit.

Desapareixen, per tant, els contractes d’obra i de servei determinat.

Només podrà celebrar-se el contracte de treball per duració determinada per circumstàncies de la producció o per substitució del treballador. S’imposa com a requisit legal expressar la causa de temporalitat indicant la causa que habilita la contractació temporal, les circumstàncies concretes que la justifiquen i la seva connexió amb la duració prevista. El contracte temporal per circumstàncies de la producció podrà tenir dues causes de temporalitat, amb la següent duració:

Causa 1: per increment ocasional i imprevisible de l’activitat normal de l’empresa, que generi un desajust temporal entre el treball estable disponible i el que es necessita. La duració del contracte no podrà ser superior a 6 mesos, tot i que en conveni col·lectiu es podrà ampliar a un any.

Causa 2: per circumstàncies de la producció per atendre situacions ocasionals, previsibles i que tinguin una duració reduïda i limitada, i en aquest cas el contracte tindrà una duració màxima de 90 dies (de manera no continuada) durant l’any natural.

S’exclou com a causa de temporalitat del contracte per circumstàncies de la producció la realització dels treballs en el marc de les contractacions, subcontractacions o concessions administratives que constitueixin l’activitat ordinària de l’empresa.

Contractes fixos discontinus: aquest tipus de contracte es fomenta i es promou com a prioritari, per davant dels temporals. El contracte fix discontinu passa a incloure els treballs de prestació intermitent que tinguin períodes d’execució certs, determinats o indeterminats.

La contractació laboral en l’àmbit artístic del doblatge és precisament temporal. I aquesta temporalitat no ve provocada per concentracions de treball sobrevingudes ni imprevisibles; tot al contrari. La temporalitat, a excepció dels treballadors contractats de manera indefinida, és inherent a la seva feina. Una feina que, d’altra altre banda, s’inicia i es finalitza en un mateix dia. A aquest fet, s’hi suma que els contractes laborals són verbals i que la feina es confirma en el moment en què el treballador es presenta a l’estudi que l’ha convocat el dia o els dies abans.

Per tant, aquesta reforma laboral no ha estat pensada per ser aplicada en elsectorartístic, o sigui que a partir del 31 de març dificultarà clarament el dia a dia de la contractació laboral dels artistes i autors (ajustadors) en doblatge.

L’article 2.e) del Text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, ET, reconeix expressament que la relació laboral dels artistes és especial i, per tant, podríem pensar que en aquest moment actual (moment d’elaboració de l’Estatut de l’Artista) fos factible contemplar l’opció de no aplicar de manera expressa aquestes noves modalitats de contractació al sector artístic. Tanmateix, ara per ara només ens queda treballar des de DUB conjuntament amb ADOMA per evidenciar davant el Govern estatal una realitat molt específica i diferent dins de l’àmbit propi dels artistes que cal tenir en compte. Ambdues organitzacions estem treballant en aquest sentit.

COTITZACIÓ: Cotització a la Seguretat Social en contractes de duració determinada (art. 151 LGSS). Als contractes de duració determinada inferior a 30 dies s’aplica una cotització addicional a càrrec de l’empresari en el moment que  finalitzin. La penalització consistirà en una taxa fixa per cada contracte 3 vegades la quota per contingències comunes calculada sobre la base mínima diària del grup 8 de cotització. Actualment, la base diària vigent del grup 8 és de 37,53 €, sobre la qual, si s’hi aplica el 23,6% de quota empresarial i es multiplica per 3, s’obté un cost fix addicional per contracte de 26,6 €.

Una reforma laboral no hauria de ser contrària als treballadors, ni a una indústria audiovisual en el seu conjunt de doblatge. En aquests cas, el fet de no contemplar la realitat del sector artístic els situa en la incòmoda situació de revisar, donar resposta i solucions a aquest col·lectiu.