Segons les Memòries anuals de la CCMA, “el doblatge [en català] afecta 2 de les missions principals de TV3: ser motor de la indústria audiovisual i fomentar la llengua catalana”.

Als anys 90, la televisió pública de Catalunya va apostar molt fort per oferir contingut en català i va fer una gran inversió en doblar a la nostra llengua sèries i pel·lícules estrangeres. Sèries com Dallas, Magnum o Veïns es van convertir en èxits absoluts d’audiència que encara avui dia romanen en la memòria col·lectiva. I pels més petits es va oferir tot un munt de programes i sèries en català com Bola de Drac que suposen, encara ara, autèntics fonaments culturals. Va ser així com es van aconseguir, no només insuflar vitalitat a la nostra llengua, sinó també la recuperació d’un ús més normativitzat i desacomplexat del català entre la població. I per aconseguir-ho, el doblatge n’era i n’és una peça clau.

Però què ha passat amb el doblatge en català? Per què cada vegada se’ns fa més extrany?

La resposta la trobem a les “Homologacions”, un concurs públic on cada any TV3 adjudica les hores de doblatge del seu nou contingut a un nombre d’estudis de so. I què ha passat?

En primer lloc, els criteris amb els quals es valorava fa 10 anys l’oferta dels estudis tenien en compte:

Actualment al plec de condicions apareix únicament el criteri econòmic. L’estudi més barat és el que s’emporta més feina.

D’altra banda, el preu que TV3 paga de mitjana per minut de doblatge ha passat dels 72 euros/minut als 49 euros/minut. Una rebaixa del 30%. Aquesta precarització és senzillament insostenible, tan per als estudis com per la part artística.

Ara hi ha una oportunitat de revertir la situació amb les noves homologacions, que es presentaran a finals d’any. Per això des de DUB demanem:

1. La reincorporació de criteris artístics, qualitatius i tècnics a les homologacions.

2. La creació d’una figura que vetlli per l’acompliment d’aquesta qualitat i faci un seguiment del producte

3. La introducció d’un índex de preus de referència per producte per sota del qual no es pugui ofertar. 

4. L’acreditació per part dels estudis del compliment estricte dels salaris pactats. 

5. Un augment de pressupost del 30%  a través d’una aportació finalista de la conselleria de Cultura que  sostingui la qualitat. Amb el pressupost actual, s’aboca als estudis a l’incompliment sistemàtic dels salaris dels actors, directors, etc.

Unes homologacions fallides no només dinamitarien novament el sector, sinó que suposarien un descens dràstic de la qualitat del doblatge.

Si la Televisió pública de Catalunya pretén continuar sent l’impulsor del català, ha de tenir en compte el cost d’un mal doblatge: fa que els espectadors desenvolupin desafecció cap a la pròpia llengua, i busquin alternatives en altres canals i en altres idiomes. És responsabilitat de les nostres institucions i està a les nostres mans impulsar el català a l’audiovisual.

Salvem el doblatge en català!