Volem conveni col·lectiu de doblatge a Catalunya

Els sindicats de classe CCOO i UGT bloquegen la constitució de la mesa negociadora per a un conveni col·lectiu

Aquest 2023 es compleixen 10 anys des que va expirar l’últim conveni col·lectiu de doblatge de Catalunya. Des de llavors, no només s’ha precaritzat la nostra feina sinó que també s’ha transformat radicalment amb la irrupció de les plataformes,i més recentment amb l’esclat de la Intel·ligència Artificial. 

El treball de DUB consisteix en la defensa dels drets laborals d’aquesta professió. Amb aquest objectiu, hem aconseguit que es creïn 2 patronals disposades a negociar (l’última que va existir es va dissoldre fa 8 anys). Ara tenim patronals, un sindicat fort (DUB) que representa els professionals del doblatge, però CCOO i UGT no tenen cap intenció de constituir una mesa de negociació de conveni col·lectiu de doblatge. Una situació inaudita que no té precedents ni a Catalunya ni a cap altre punt de l’Estat.

Quines conseqüències té aquest bloqueig?

1. INESTABILITAT. La manca d’un conveni col·lectiu genera inestabilitat a tot un sector: treballadors, empreses, i clients. 
2. DISFUNCIONALITAT. Aquest bloqueig ens obliga a establir pactes d’empresa amb cadascun dels estudis que treballen a Catalunya, amb el caos organitzatiu que això comporta.
3. INDEFENSIÓ. Els actors/actrius, directors/es i ajustadors/es de doblatge sempre ens hem organitzat en sindicats i associacions pròpies perquè la nostra idiosincràsia s’escapa dels cànons laborals comuns. Tot i això, històricament els sindicats de classe sempre havien recolzat les lluites pròpies del sector, però en aquesta ocasió no és així.
4. COMPETÈNCIA DESLLEIAL. Un conveni col·lectiu és d’obligat compliment per a tothom. Els pactes d’empresa només ho són per aquells que els signen, quedant exclosos del seu compliment aquells estudis que no s’hi avinguin, i per tant amb la capacitat d’oferir salaris inferiors a la resta.
5. ASSIMETRIA. El menysteniment de les demandes de DUB a Catalunya per part de CCOO i UGT ens situa en una posició marcadament inferior que la dels companys de Madrid, que fa 3 anys van tenir el recolzament dels sindicats per poder signar un conveni col·lectiu de doblatge (branca artística).
6. PÈRDUA DE PODER ADQUISITIU. L’acord amb les patronals per apujar l’IPC el 2023 va establir un mínim de l’1,25% i un màxim a negociar en una mesa de conveni col·lectiu que hauria pogut construir-se el juliol de 2022. Atès que no s’ha produït aquesta situació, els salaris dels actors i actrius, directors i directores, i ajustadors i ajustadores de doblatge han quedat molt per sota de la pujada que ha sofert l’IPC.

Quins són els motius esgrimits pels sindicats per justificar el seu bloqueig? 

1. INCLUSIÓ DELS TÈCNICS DE SO AL CONVENI. Aquest és el principal motiu que al·leguen. Una petició que a Madrid NO es va formular en l’últim conveni firmat fa 3 anys. A Catalunya, els dos convenis col·lectius de doblatge que han existit sempre han estat únicament de la branca artística. 
2. ESCÀS INTERÈS PER NEGOCIAR UN CONVENI QUE AFECTARIA NOMÉS UNS POCS CENTENARS DE TREBALLADORS. En un article publicat per l’Escola de Doblatge de Madrid, CCOO recorda “que su organización tiene entre manos la negociación de convenios colectivos en conflicto, que afectan a 1,1 millones de trabajadores en Cataluña, y pone de relieve la dificultad de negociar pactos que afectan a unos pocos centenares de personas”.

Què demanem?

1. POSAR FI AL BLOQUEIG SINDICAL. Que es constitueixi finalment la mesa de negociació del 3r Conveni Col·lectiu de Doblatge de Catalunya (branca artística).
2. IGUALTAT DE CONDICIONS. Que se’ns acompanyi i se’ns defensi en la negociació en les mateixes condicions que s’ha fet amb altres comunitats com Madrid.

Què fem?

Després de demanar repetides vegades reunions amb tots dos sindicats i no haver-ne obtingut resposta, i d’acudir al Departament de Treball i a la Conselleria de Cultura per exposar el cas, fem públic el nostre descontentament a través d’un vídeo que es penjarà a les xarxes a partir de l’1 de maig, coincidint amb el Dia del Treballador, per evidenciar una situació que considerem injusta i que cal resoldre urgentment.